aila

Retour 

adv.

a. '[se rapportant à un lieu plus ou moins éloigné du locuteur et désigné par lui; sens locatif ou directionnel] là'

NTestParW 198,9: E Peire va li dir: «… Ve te ayla ton marit mort que lo soterran, e farem aytal de tu.»

SMMad2R 48,3: e fasses tant que la dona puscam a son enfant / sebelir lay en sela ila que nos esta denant; / car mais val, si vos plas, c'ayla la soterem / …

SAgnJ 21: Aines domna, ben sias venguda / e de gran joja receupuda. / Anas vos ailla asetar, / ques ieu vuell ambe vos parllar.

RomArlH 1189: Plus de ·m· en van ausire d'aquels fals Sararins. / Cant Tibaut o vi, va sonar Malabrut, / E sonet Goliart e Longin d'Auttug, et Alimon, son corin: / «Aila a ·iiij· maustins, anas los tost quere; / Mais de ·iiij·m· omes me an mort, fag los venir

RomArlH 157: Fil, vezes tu aysela peyra gran, / E desclina tant fort ves lo solel colgan? / Ayla t'en vay, et aqui es lo camin

ATestWu 286,13: … en aquel luoc si restanquet, e entro ayla la seguiron los primpces dels Felestians e los barons

1427Pans3 sans contexte

b. a. [fors, lonh] '[servant à former des loc. adv. de lieu] là, là‑bas'

RolSarGouirLRol 448: Olivier sira, prennes est alferrant / ve·l vos d'Arabia meravilhos e grant, / que·l vos envia li palaÿn Rollan / que ayla fors n'ausi un mescrezant.

BlandCornH 83: E quant ac un gran tems anat, / El vi una gran claredat. / E aylla luench ac un hostal / En che ac trop bel portal.

c. a. on, don '[sens directionnel] là (d')où'

PlVierge2F 21: Tu sabes don sui venguts: e per que ti donas tristor s'ieu puegi aila don sui decenduts?

RomArlH 118: Das mi que mi dega menar, / Senher, ayla von deg anar

1398LettMercD PB2,31r: … de los cals denies vos pregue que de present prenas reyre canbi e remetes los a 'Vinhon o a Monpeslier ayla von vos avantajares plus

1400Pans 5:27,24: … que los dich presoniers menet al papa ho ayla ont el commandet de baylar…